Què és el que veus?

Ha passat gairebé un segle des que el pintor surrealista belga, Renne Magritte, va plantejar un  dubte filosòfic amb el famós quadre de la pipa i la inscripció: “ceci n’est pas une pipe”. Tenia tota la raó i ara, 90 anys més tard i en plena era de la imatge encara ho veiem més clar. La publicitat, el disseny, la comunicació en definitiva, ens ajuden a fer-nos una idea de com és un producte. Però la foto, el dibuix – tal i com deia Magritte – és només una representació de l’objecte, no és l’objecte.

imatge de Wikipedia.org

imatge de Wikipedia.org

Però, anem una mica més enllà. I l’objecte? Té el nom que li toca?  Aquest és el cas, per exemple, del “ratolí”  . Es va inventar com a eina de suport per fer més fàcil i pràctic l’us dels ordinadors. Els primers, tenien una forma més aviat rectangular però amb les vores arrodonides, i anaven connectats a través d’un cable a la CPU. El conjunt recordava la forma d’una rata petita i, d’aquí, el nom ja universal de ratolí (traducció literal del terme original “mouse”). 

Però ara que els ratolins són inalàmbrics, molt més estilitzats, realment s’han de dir així? El que veiem a la foto no és un ratolí, efectivament! Però és que tampoc ho sembla. Si més no, la imatge, la representació, ni tant sols recorda l’objecte original. S’assembla més a un còdol llis de riu o un comandament,…Però tornem a topar amb el llenguatge. Us imagineu en una sala plena d’ordinadors i que algú digui: “pàssa’m el còdol” o “dóna’m el comandament”. En el primer cas pensaríem que, qui ens ho demana té un greu problema mental i, en el segon cas, probablement buscaríem la caixeta inalàmbrica de canviar canals de la tele.

És evident, doncs, que els qui van batejar el famós i universal giny informàtic la van encertar. Han aconseguit generar, fixar una imatge en la nostra ment que ja no canviarà per més que evolucioni o es modifiqui la forma. Podrà tenir forma de patata, de llàpis o de xip implantat al cervell però, segurament, el continuarem anomenant ratolí.

La no-pipa que va pintar Magritte pot agradar més o menys, però segur que ha fet venir ganes de fumar a més d’un. No sabem si  aquesta era la intenció del pintor belga, però segur que si visqués en l’actualitat, seria un gran creatiu d’una empresa de publicitat. De fet, està més que demostrat: la gent compra objectes gràcies a haver vist bones representacions d’aquests.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s