#tuhipintesmolt

Ens costa molt recordar un moment, en la història recent, tan farcit d’esdeveniments, anècdotes, ficades de pota i successos inspiradors pel disseny gràfic. Les últimes setmanes han estat un autèntic tresor per a la gent que, d’una manera o altra, ens dediquem al món de la comunicació.

És cert que les campanyes electorals sempre aporten frases dites a destemps o fora de to, anècdotes en mítings,…”moments virals” que ràpidament corren per la xarxa amb gran èxit d’audiència. Però el moment històric que vivim a Catalunya i la passió que ha desfermat la cita electoral del 27S és, sense por a equivocar-nos, “la mare de totes les batalles dialèctiques”. Deixant de banda la política, això, per als dissenyadors gràfics és com trobar una veta d’or i diamants en la gran mina de la nostra imaginació.

Barcelona sketchers

Dibuixar la ciutat de Barcelona és sempre un plaer. Fer-ho amb eines digitals, és una experiència molt interessant i novedosa. Us vàrem explicar en un post anterior, que ens apuntàvem a la Barcelona Digital Sketching, organitzada per Adobe, amb l’objectiu de donar a conèixer i popularitzar les seves APPs de dibuix i il·lustració. Doncs bé, prova superada! Durant un dia ens vàrem convertir en Barcelona sketchers.

AT Comunicació en 3D

Recordeu quan fèiem maquetes retallant i enganxant? No fa pas gaire temps d’això. Després vàrem entrar en l’era PDF, que encara dura. Ara, però, ja hem entrat en una nova dimensió: AT Comunicació ha incorporat la tecnologia 3D per generar projectes i enriquir les publicacions digitals.

Un dels moments més importants en la feina del disseny gràfic és la reunió amb el client per presentar-li la maqueta de l’encàrrec que t’ha fet. S’assembla una mica a l’estrena d’una obra de teatre. Tot ha d’estar perfecte. Provoca aquelles pessigolles a la panxa, desitjant haver pogut plasmar la idea amb èxit. I quan es tracta d’elements tridimensionals, el packaging per exemple, la feina creix exponencialment, perquè vols mostrar exactament com quedarà el producte final. El PDF (Portable Document Format) ha facilitat molt les coses, sobretot perquè es pot enviar per correu-e i, a més, permet al client fer-hi correccions i anotacions.

Passa una cosa semblant amb les publicacions digitals. Et passes hores fent proves i buscant elements que permetin anar més enllà de l’estricta visualització; provocar un oh!; generar sentiment; poder oferir una autèntica experiència en 3 dimensions. I ja s’aconsegueix, però faltava aquell “clic” que fa de les publicacions digitals un producte realment nou i diferent.

tipografia: creen la font Einstein

La teoria de la relativitat d’Albert Einstein va canviar completament la concepció humana del temps, la gravetat i l’espai. El científic més influent i famós del segle XX va canviar el món amb una sola idea. Fins ara, s’havia tingut en compte el contingut de les teories d’Einstein. Ara també se n’estudia la forma, l’estètica.

La famosa fórmula E=MC^2, i bona part de les argumentacions de les teories d’Einstein estan escrites en plecs de fulls que comencen a ser objecte d’estudi per part d’artistes de la lletra. És el cas del dissenyador i tipògraf, Harald Geisler, que ja va crear la Sigmund Freud Typeface. Juntament amb Elisabeth Waterhouse, llicenciada  per Harvard i amb un postgrau en astrofísica, ha decidit afegir a la llarg llista de fonts tipogràfiques la Albert Einstein Font.

Creació artística per Sant Jordi

El 23 d’abril, a més de ser sant Jordi, el dia dels enamorats a Catalunya, el dia de la rosa, també a Catalunya i el dia mundial del llibre (segons va decretar l’UNESCO l’any 1995), és, sens dubte, una de les jornades més inspiradores de l’any per a la fotografia, la il·lustració i el disseny. L’esclat de colors provocat per la barreja de roses i llibres a les paradetes, la llum i energia que projecten els milers de persones somrients passejant i el món oníric que projecta la llegenda de Sant Jordi són elements més que suficients per generar una bona pila d’idees en la ment dels més creatius.

Només cal voltar una mica per les xarxes socials per constatar la capacitat productiva que genera Sant Jordi.

Les mil i una….tipografies

De quantes maneres es pot escriure una lletra? Segurament, la resposta més correcta seria: infinites. Aquest és el raonament que va portar els dissenyadors, Nina Sans i Rafa Goicoechea a posar en marxa 36 Days of Type, una marató tipogràfica de 36 dies, on tot dissenyador, il·lustrador o artista gràfic pot aportar la seva visió sobre les lletres i números del nostre alfabet.

Aquesta interessant iniciativa del món del disseny gràfic es basa en un calendari de 36 dies. Cada jornada es repta els participants a dissenyar una lletra o número fins a generar un alfabet complet. El projecte en el seu conjunt dóna lloc a una imatge global sobre la capacitat de representar un mateix signe des de moltes perspectives diferents. L’objectiu de Nina Sans i Rafa Goicoechea, promotors del projecte, és mostrar “les infinites possibilitats gràfiques que existeixen al voltant de la tipografia i cadascun dels signes interpretats”, diuen. La convocatoria 36 Days of Type està oberta a tothom que vulgui participar. A més, hi ha artistes convidats cada dia de la marató, per tal de donar “un valor afegit al projecte”, aconseguir més viralitat a través de la xarxes i que sigui més representatiu.

GNU Terry Pratchett: viu per sempre a la xarxa

La mort del mític autor britànic, Terry Pratchett, ha generat un sentiment de tristor entre els milions de fans. Sabeu de qui parlem? Pratchett era, amb l’excepció de J.K.Rowling, l’escriptor anglès del segle XX més popular, amb un total de llibres venuts que supera els cinquanta milions d’exemplars. La literatura de fantasia, amb l’afegitó de tocs de ciència-ficció i d’un humor constant, eren els seus signes d’identitat. Especialment la saga Discworld, títol que escrivim en anglès perquè, curiosament, no se n’ha fet traducció al català.

Pratchett ha mort als 66 anys, després de lluitar contra l’alzheimer durant prop d’una dècada. Amb una imaginació espectacular, va crear un univers de personatges de fantasia que vivien en un món completament pla com un disc de vinil, suportat per quatre elefants que s’aguantaven drets en la closca d’una tortuga estelar anomenada Gran A’Tuin.

Per fer homenatge a aquest sir britànic, un grup de fans ha ideat un sistema ben curiós, basat en una de les seves històries. A la novel·la Going Postal, la número 33 de la saga Discworld, es parla d’un sistema de comunicació que recorda el telègraf i internet. S’anomena la “linia de clacks” . En la història, quan el fill de l’inventor dels clacks és assassinat,  els treballadors decideixen fer córrer el missatge “GNU John Dearheart” perquè tothom sàpiga el que ha passat. Així es pot llegir en el llibre: “He’d never have wanted to go home. He was a real linesman. His name is in the code, in the wind in the rigging and the shutters. Haven’t you ever heard the saying: ‘A man’s not dead while his name is still spoken’?”

Discworld segons l’Àlex

Lugagge de Rincewind

La Mort a Discworld

Els seguidors de Pratchett a la xarxa Reddit han creat un codi que qualsevol amb coneixements bàsics de codificació web pot incrustar en la seva pàgina web.  Es tracta del missatge: “X-Clacks-Overhead: GNU Terry Pratchett” L’objectiu és que el nom del novel·lista britànic corri eternament per la xarxa perquè no mori mai.

L’aparador mundial dels artistes

Viure de la fotografía, l’art gràfic, la il·lustració, el disseny gràfic, la pintura,… és cada vegada més difícil. Les dificultats són grans i, diuen alguns, internet ho ha complicat tot encara més tenint en compte la filosofia  cada vegada més estesa del “jo no pago perquè segur que ho trobo gratis”.

Però la xarxa, si la sabem utilitzar bé, té un gran potencial com a aparador o altaveu pels creadors i creadores amb abast mundial o universal (depèn del punt de vista sobre l’existència i o no d’aliens). Des que en Mark Zukerberg va inventar Facebook, han nascut xarxes socials de tota mena i per a tots els gustos. Ara la cosa s’ha anat especialitzant. Les comunitats online han demostrat ser un bon negoci per a les empreses que desenvolupen les seves funcions a internet. Això ha produït una autèntica invasió de xarxes diverses.

T’agradaria tenir un “mini jo”?

A aquestes alçades d’avenços tecnològics és difícil que alguna cosa ens sorprengui. En un post anterior, us explicàvem la quantitat d’aplicacions diverses que tenen les impressores 3D. Poden fabricar des d’òrgans humans fins a tota mena de peces mecàniques i ara, també persones.

Una empresa de Sabadell està posant de moda la reproducció de “mini-jos” en material ceràmic. Amb el nom de Miniclon, aquest nou establiment es dedica a fabricar el que alguns ja han batejat com a “foto escultura”.

En Joan Manel és enginyer de sistemes i especialista en la tecnologia 3D. L’Elisabet és comercial i màster en social media. Els dos van decidir unir el seu talent i posar en marxa l’empresa. Segons en Joan Manel, “ara està neixent el món maker, fer-se una impressora casolana a partir de peces que, alhora, han estat impreses amb una 3D. Però nosaltres hem decidit anar més enllà i oferir serveis d’impressió i escaneig”. De fet, les impressores 3D ja fa uns quants anys que existeixen però, com en el cas de tantes d’altres tecnologies nascudes pel món professional, se li està trobant una nova utilitat lúdica i gairebé sentimental.

Hibakusha

Yoshiko Kajimoto, supervivent del bombardeig d’Hiroshima, durant la matinada del 6 d’agost del 1945, va ser la protagonista de la inauguració de l’exposició “Hiroshima – Nagasaki, 70 anys de la bomba atòmica” al museu de Granollers. Aquesta hibakusha (així és com anomenen els japonesos als seus supervivents del desastre nuclear), tenia 14 anys quan Hiroshima es va convertir en l’infern.  Acompanyada pel cònsul del Japó a Barcelona,Takashi Fuchigami, la supervivent es va passejar per la mostra dissenyada per AT Comunicació que s’ha pogut veure al Born Centre Cultural de Barcelona fins el 8 de febrer i ara a Granollers fins el dia 8 de març.

La nostra, ha estat una feina tècnica i creativa. Però, mentre la fèiem, mentre dissenyàvem els panells de l’exposició amb les imatges i els textos elaborats pels Museus de la Pau d’Hiroshima i Nagasaki, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers, ens va tornar a passar pel cap tot el que hem llegit i/o estudiat sobre els fets de la Segona Guerra Mundial. Per això teníem ganes de conèixer la senyora Kajimoto. El seu testimoni és colpidor però, la seguretat i la “calma asiàtica” amb la que s’expressa encara fa més impressió.